El color verd en el patrimoni de la Vall Fosca
Durant els mesos d’hivern, el Museu continua amb la seva activitat, però també aprofitem per fer millores o petites accions de restauració i conservació dels seus elements. Enguany començarem per pintar i reparar els llistons del funicular.
El funicular es va construir per poder fer el transport de persones i material durant les obres de connexió i represa dels estanys de la capçalera que porten l’aigua fins a la central de Capdella (1914). El desnivell que supera és de 834 m, amb un pendent del 45,5 %, per una via que va paral·lela a les canonades forçades. Consta de dues parts: la primera fins als 1.775 m —on se situa l’estació intermitja— i la segona fins a la cambra d’aigües, als 1.994 m.
El color del funicular és el verd carruatge, que es relaciona típicament amb els carruatges anglesos. En el sistema RAL Design (que és un sistema de gestió de color usat a Europa) el seu codi és el 190 30 15, i equivaldria aproximadament a un Pantone 626 C o un codi hex #254D48 (el codi hex serveix per identificar colors en entorn web).
El color verd del funicular té molt de l’entorn (el color dels pins és similar al verd carruatge), però el verd (carruatge o no) també és habitual en aquest tipus de transport.
No obstant això, a més del verd del funicular (i evidentment de la natura que ens envolta, i que en part els mesos vinents passarà del verd vibrant actual als vermells, taronges i marrons de la tardor), a la Vall Fosca tenim altres verds que podem destacar, també vinculats amb el patrimoni industrial, en aquest cas el miner.
Les mines de la Torre de Capdella estaven dedicades a l’explotació de minerals de coure, però també s’hi podien trobar altres minerals, com per exemple la malaquita o l’antlerita, tots dos minerals de color verd.
La mina Eureka, a Castell-estaó es va explotar per extreure’n minerals d’urani als anys 60, tot i que aviat quedà en desús. Encara que a l’imaginari col·lectiu l’aspecte de l’urani és del verd brillant que Homer Simpson s’enretira de l’esquena a la capçalera de la sèrie, aquest mineral adopta de forma natural colors que van des del negre o el marró fosc fins al verd o el groc.
A la nostra pàgina web, a l’apartat Mines i miners hi trobareu més informació sobre aquests equipaments, i també als llibres Mineria a la Vall Fosca. Les mines de Castell: de l’urani de Franco al descobriment de l’abellaïta i Mines i miners, Vall Fosca, Peramea, Sossís, Vilamitjana, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Montsec de Meià, Corçà, Coll de Nargó i Malpàs (1833-1975) d’Eva Perisé i Miquel Bailac.
Més endavant us parlarem més extensament de mineralogia a la Vall Fosca, però per acabar amb el color verd dels minerals a la vall, apuntarem que a més de l’urani, a la mina Eureka també trobem elements com per exemple l’arsènic. Amb arsènic i coure, el químic suec Carl Wilhem Scheele va crear el 1775 un pigment que va anomenar verd d’Scheele (o també verd París). Es va posar de moda el seu ús en vestits, espelmes i paper pintat durant l’època victoriana, abans no es va fer evident la seva elevada toxicitat que ja havia matat centenars de persones!
