La mineria a la Vall va tenir rellevància sobretot en dos períodes, a finals del segle XIX i a mitjan segle XX.
Les mines que es van explotar van ser de coure, plom i minerals d’urani. Tot i que el nombre més elevat de sol·licituds mineres va ser per aprofitar els jaciments de carbó.
A partir de l’any 1888, una empresa belga va començar a explotar les mines de coure de la Torre de Capdella. Així, els enginyers Ernest Chabrand i Samuel Henrard Cajot van ser els primers tècnics estrangers que es van establir a la Vall.
Els belgues van vendre l’empresa a una societat anglesa, però van fer funcionar les mines pocs anys. De 1943 a 1959, les mines dels Cubilars i del Solà de la Torre van ser explotades per l’empresa Minera del Flamisell.
Les mines de minerals d’urani de Castell-estaó van funcionar només tres anys, ja que l’explotació no era rendible, primer, per la poca quantitat de mineral i, segon, perquè aquest s’havia de transportar fins a Andalusia, on hi havia la planta de tractament.
Al llarg del camí de l’Horta, que va de Castell-estaó a la Plana de Mont-ros, hi ha diversos plafons informatius on s’explica la història d’aquestes mines.
