Un punt de vista de Sallente – Estany Gento, paisatge i patrimoni industrial de la Capçalera de la Vall de Capdella.

Una de les visites obligades a la Vall Fosca durant els estius és l’embassament de Sallente, a la capçalera de la Vall, que es troba a la cota 1750 msnm i des del qual pots accedir al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, des del seu accés sud , com Boí, Espot o la Val d’Aran.

Us trobareu al peu d’un telefèric que pertany a Endesa, construït per a transportar el material i treballadors durant l’obra de construcció de la central hidroelèctrica Reversible de Sallente – Estany Gento, excavada dins de la muntanya. Aquest telefèric als estius el gestiona l’Ajuntament de la Torre de Capdella, i s’hi poden fer viatges cap a l’Estany Gento, situat a 2150 msnm.  

Podràs veure que des de l’embassament de Sallente ja s’observen molts elements de patrimoni industrial fusionats amb un paisatge alpí. Podem observar la presa de l’embassament de Sallente, d’estil escullera, construcció que aprofità l’explosió amb dinamita de part de la muntanya del Pic de l’Espada, durant la dècada dels 80. També podem observar l’entrada a la central a través d’un túnel de gairebé 1 quilòmetre de profunditat. Una curiositat és que la central es troba dins de la muntanya excavada en forma de caverna, i que no és observable des de l’exterior, produint un impacte ecològic mínim. Tan sols podem observar l’estació transformadora de la central situada just a la dreta del telefèric.

Un cop puges al telefèric, la seva velocitat és d’1 m/s i triga uns 14 min a realitzar un desnivell de 455 metres, i s’atura a l’estació superior, situada al costat de l’Estany Gento, a la cota 2150 msnm, punt d’inici de moltes rutes, la majoria dins de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Ja als voltants de l’Estany Gento podem observar diferents elements patrimonials, com les dues torres que comuniquen la central amb la caverna, a través de dues canonades integrades dins de la muntanya. Aquests elements pertanyent a la part més moderna de les centrals de la Vall Fosca, ja que la seva posada en marxa es produeix el maig de 1985.

Si avancem ja caminant cap a la presa d’Estany Gento, observem una presa d’estil més antic, i una casa de vàlvules al seu peu. Aquesta presa pertany al sistema de comunicació de 15 dels 28 estanys de la capçalera, ja que l’aigua de tots ells es transporta a través de 15 quilòmetres de galeries subterrànies fins a l’Estany Gento, i des d’aquí fins a la cambra d’aigües, per una galeria subterrània de 5 quilòmetres, on just per sobre hi passa el famós itinerari de la via verda del Carrilet. Podem observar des d’Estany Gento les restes d’estructures dels antics aeris que transportaven el material i les persones per a la construcció de les diferents vàlvules d’obertura i tancament, així com diferents trams de l’antiga via del funicular (tant a Estany Gento, com al camí del Tort, i direcció l’estany de Colomina).

Cal destacar que si realitzem l’itinerari de la via verda del Carrilet anirem a parar a la Cambra d’Aigües, passant per 6 túnels excavats a la roca, i que finalitzarem a una zona on l’aigua s’acumula en dipòsits que l’emmagatzemen per ser usada per produir electricitat, a través de dues canonades forçades, a la central de Capdella (1914), central de Molinos (1919) i la central de la Plana de Mont-ros (1937), comunicades a través de canals d’aigua subterranis, cambres d’aigües i canonades forçades.

A l’Estany Gento també podem observar una casa de pedra sense teulada. Aquesta casa era l’hotel dels directius i visites oficials. Edifici situat al final del recorregut del carrilet, punt de trobada, des del qual es transportava el material cap a les diferents preses.

Des de l’Estany Gento també podem observar una via de tren que pujava verticalment fins a la interconnexió dels estanys Colomina i Mar, i que desguassa la seva aigua directament a l’Estany Gento.

Per acabar, cal destacar que durant molts senders que podeu recórrer, podeu trobar molts vestigis com una vagoneta de ferro a l’estany del Vidal, o estructures de cases de l’època en què els treballadors dormien gairebé tot l’any a la capçalera de la Vall.

Cal destacar que durant la visita al Museu Hidroelèctric de la Central de Capdella es poden observar imatges, vídeos, i documentació relacionada amb les obres, i si teniu la possibilitat de fer la visita guiada, us ho explicaran persones molt relacionades amb la temàtica, i podreu visitar la nau productora d’electricitat, en funcionament des del 28 de gener de 1914, i amb 110 anys d’història.

(Article d’Arnau Vila, historiador i guia del Museu Hidroelètric i del Parc Nacional d’Aigüestortes)