Mineria a la Vall Fosca

La mineria és una activitat tradicional que a la Vall Fosca es va desenvolupar amb més o menys encerts entre el 1865 i el 1962. Es van explotar minerals de coure i d’urani. Entre els segles XIX i XX s’han localitzat fins a 160 registres de sol·licituds mineres.

Les mines de coure

El farmacèutic de Tremp, Josep Palou, és una de les persones que en va demanar més, a les partides de terreny del poble de Mont-ros i al Solà de la Torre de Capdella. La dècada de 1860 va explotar la mina Codiciada, encara que de forma migrada.

L’any 1888 va arribar a la Vall tècnics i capital estranger, concretament l’empresa belga Société Anonyme Minière Belgue de Cuivres de Lérida-Grenade. La mina més important era al Santa Bárbara, tot i que en tenien nou més.

El belgues es van vendre les mines a una altra empresa anglesa, la The Lérida Copper Mines Limited. Els anglesos van explotar les mines tímidament fins a l’any 1910.

El 1943 Joan Sarrado, a través de l’empresa Merzu, S.A., va començar a explotar les mines Esther i Rosa, al Solà de la Torre. Aquesta empresa va traspassar les mines a la companyia Minera del Flamisell, S.A., vinculada a la família de Joan Sarrado.

Les mines de minerals de coure de la Torre van tancar definitivament l’any 1959.

Les mines de Castell

La dècada de 1960 es van intentar explotar els minerals d’urani a prop del poble de Castell-estaó.

L’explotació no va ser rendible, perquè hi havia poc mineral i a més s’havia de traslladar, en camió, fins a Andalusia.

En aquestes mines, l’any 2016, s’hi va localitzar un nou mineral, l’abellaïta, que va ser la primera nova espècie mineral descoberta a Catalunya, i feta per un equip de científics catalans.

A més pel conjunt de les mines hi passa una ruta senyalitzada amb plafons interpretatius de tot el complex miner.

(Article d’Eva Perisé, directora del Museu Hidroelèctric de Capdella)