Blog

22/09/2022

Comparteix

Les filadores

Filar consisteix a cargolar les fibres del cànem o llana per fer-ne fils. Però, darrere una definició que en principi sembla tan simple, es troba un ofici que necessita molta habilitat.

Com s’explica a l’exposició temporal “Enfilant l’agulla”, que encara podeu veure fins al 16 d’octubre al Museu Hidroelèctric de Capdella, a la Vall Fosca tant es filava cànem com llana. En el cas del cànem, la borra es fixava a la filosa, que era un bastó, normalment d’avellaner, que a un extrem o prop d’un extrem forma un eixamplament amb esquerdes, on se subjectava enrotllada la floca o que es volia filar. De la filosa, s’estiraven les fibres i es fixaven al fus, per tòrcer el fil i enrotllar-lo així com s’anava formant. El fil que s’obtenia formava un cabdell que es deia fusada. La llana, en canvi, es filava sense filosa i es cargolava directament amb el fus. Amb el fus, la tortera i el torcedor es feien els cabdells ja llestos per ser usats.

Darrera filadora de cànem a Sarroca de Bellera. Autoria: Ernest Pasqual. Fons: Arxiu RVS-EVA. Cap a 1930.

Tota aquesta feina la feien les filadores. Com anota Albert Sangenís al llibre catàleg de l’exposició, normalment «la feina de filar la feien les dones de la casa, sempre que tenien una estona menys carregada dels altres treballs i, sobretot a les llargues nits d’hivern» (aquesta, de fet, fou la resposta del poble d’Antist al qüestionari de Francisco Zamora de 1790 a la pregunta «Si la gente del campo se ocupa en algunas labores las noches largas de invierno, los días de lluvias o nieves»).

Amb l’arribada de nous teixits i els canvis a la indústria tèxtil, oficis com el de filadora aniran desapareixent.  A l’exposició, per exemple, podeu veure la fotografia de la darrera filadora de cànem a Sarroca de Bellera. Tot i això, al Pallars han quedat dites com ara «A tota bona filadora li cau el fus» que vol dir que per expert que un sigui, està exposat a fer una feina malament.

Com dèiem al principi, l’ofici de filadora necessitava molta habilitat i en alguns casos estava molt ben pagat. A  Anglaterra, l’art de les filadores, en anglès spinsters, es va fer tan popular durant l’època victoriana que fins i tot la Reina Victòria tenia la seva filosa particular. Alguns estudis suggereixen que a Anglaterra i Irlanda, les filadores eren professionals que estaven molt ben pagades i que cobraven prou com per “permetre’s” no casar-se. Encara que el terme spinster més endavant s’ha aplicat de forma despectiva a les dones que no es volen casar, es continua veient com una professió que feien dones independents i hàbils.

També et pot interessar

Fira de la Pobleta: Era, era... i ara ni paller ni era

Jornada sobre Mediació i Accessibilitat

El Museu Hidroelèctric de Capdella, a Matrix Cultura 2050

El taller

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.