L'historiador Josep Calvet Bellera investiga sobre el treball forçat al Pirineu i la presència de batallons de treballadors a la Vall Fosca.
Durant l’any 1937 a la Vall Fosca van ocórrer dos fets tràgics. Per una banda, el bombardeig de les infraestructures hidroelèctriques i, per altra banda, les tràgiques inundacions que van arrasar terres de conreu, molins fariners, habitatges i xarxes de serveis públics com la carretera, línies elèctriques, fonts…
Durant la guerra les centrals hidroelèctriques van ser objectiu militar. El 19 de febrer de 1937 l’aviació franquista va bombardejar les canonades forçades de la central de Capdella. El setembre de 1937 van caure sis bombes a l’Estany Gento, sense que ocasionessin danys importants.
El dia 7 d’abril de 1938 les tropes de la 63 Divisió de l’exèrcit franquista van ocupar la Vall Fosca, i van prendre el control de les centrals hidroelèctriques. A més, van iniciar una crua repressió i depuració contra aquelles persones que van donar suport a l’exèrcit republicà. Noranta persones del municipi van ser víctimes de la repressió franquista, a part de les que van ser desterrades a la província d’Àlaba.
Les inundacions de l’octubre de 1937 van fer malbé moltes infraestructures públiques del municipi, sobretot les fonts públiques i la carretera general de la Vall. Així, l’alcalde president de la Junta Gestora va demanar ajuda per poder pal·liar els efectes de les inundacions del 1937.
El setembre de 1937 diverses companyies dels batallons de treballadors 122 i 125 van arribar a la Vall Fosca. Van treballar en l’eixamplament de la carretera i la reparació de ponts i talussos. En total hi havia 1.200 treballadors.
La crònica d’aquests fets, desconeguts des del punt de vista historiogràfic, l’estudia l’historiador Josep Calvet. La recerca, finançada pel Memorial Democràtic (Generalitat de Catalunya), es publicarà durant el 2023.
L’historiador analitza la presència de batallons durant la Guerra Civil a la Vall Fosca, els instruments repressius que van patir les persones que van formar part de l’exèrcit republicà i les seves famílies, així com l’explotació laboral dels presoners antifranquistes entre 1939 i 1945.
La recerca inclou un interessant recull de la memòria oral de la població local i d’antics presoners, i també, la crònica de la riuada de 1937 i la devastació que va deixar al territori.
Mentre no arriba la nova publicació i per saber més del tema, recomanem la lectura del llibre:
Calvet Bellera, Josep (2022). Pallaresos deportats als camps nazis. Tremp, Garsineu edicions.
Amb el suport del Memorial Democràtic
