Espais de memòria

Espai dedicat a Conxita Gangé

Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d’agost de 1925, en una família de vuit germans. A causa d’una malaltia de la seva mare, als dos anys la van portar a casa dels seus oncles: Jaume Beleta —fill de casa Antema, de la Plana de Mont-ros— i Elvira Ibarz, a Tolosa de Llenguadoc, on va viure amb Maria Castelló, filla de l’Elvira, fins a la Guerra Civil, quan la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.

Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la Resistència contra els nazis. Conxita Grangé i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers i els maquis.

Conxita Grangé, Maria Castelló i Elvira Ibarz van ser detingudes a Peny, al departament francès d’Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord amb el Tren Fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats i els atacs dels maquis. El 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück.

Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català. Va rebre destacades condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar bona part de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars i a mantenir viva la memòria de les dones deportades. Va ser la darrera supervivent catalana dels camps de concentració i extermini nazis.

Espai dedicat a Feliu Jaumot

Feliu Jaumot Montané va néixer el 3 de juny de 1909 a casa Llop, al carrer Major de la Pobleta de Bellveí. Els seus pares eren Frederic Jaumot de la Pobleta i Matilda Montané de Peramea. Feliu era el segon dels quatre fills.

Feliu, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil, va incorporar-se al front quan l’Exèrcit de la República va mobilitzar la seva lleva. L’octubre de 1937 es trobava a Ajofrín (Toledo) com a soldat de transmissions del 416 batalló de la 104 Brigada Mixta. Davant l’ofensiva franquista, aquesta unitat va ser enviada a defensar Catalunya.

El gener de 1939 el batalló era a la zona de Bóixols, des d’on va iniciar la seva retirada cap a França davant l’imminent final de la guerra. Manel, el germà petit de Feliu, va morir al front.

El batalló va arribar a Prats de Molló el febrer de 1939, després d’haver creuat el coll d’Ares des de Molló, el punt per on van encetar l’exili prop de cent mil republicans. Setmanes després, al mes de juny, Feliu Jaumot va ser traslladat al camp d’internament d’Agde i, posteriorment, al camp de treball de Lille, al nord de França, prop de la frontera amb Bèlgica.

Amb l’ocupació nazi de França, Feliu Jaumot va ser detingut pels alemanys. El 6 d’agost de 1940 va ser traslladat al camp de concentració de Mauthausen, en un comboi integrat per 168 espanyols. Va arribar al camp tres dies després i se li va assignar el número de matrícula 3562.

El 24 de gener de 1941 fou traslladat al subcamp de Gusen on va rebre el número de matrícula 9348. Feliu Jaumot va morir a Gusen el 24 de juny de 1941, uns dies després de complir trenta-dos anys i havent passat deu mesos patint l’horror dels treballs forçats.

Podeu trobar més informació sobre les víctimes del nazisme a:

Pallaresos deportats als camps nazis
Calvelt Bellera, Josep (2022)
Tremp, Garsineu Edicions